El conseller Mena diu que hi ha beneficiaris del PIRMI que són morts
El titular d'Empresa i Ocupació manifesta que s'han detectat casos en què el benefiaciri tenia prous diners per no rebre l'ajuda
S. SÀNCHEZ / L. ESPÍN Barcelona | Actualitzada el 26/08/2011 11:20 Mena continua institint que hi ha una percentatge de benficairis del PIRMI que cometen frau. En aquest sentit, ha dit que el Govern ha detectat casos en què els benficiaris eren morts, i ha ironitzat dient que aquest no els acusaran de frau. N'hi havia d'altres que pagaven, amb els diners del PIRMI, autopistes europees, Canal Plus i Ono, visites al veterinari, etc.
Per això, Mena ha insistit que es vol tornar a l'esperit original del PIRMI, que és facilitar la inserció laboral i no cronificar i allargar aquestes ajudes. D'altra banda, també ha explicat a la diputació permanent del Parlament que va demanar al govern central que territorialitzés l'ajuda activa d'inserció i que la resposta va ser negativa.
El conseller va parlar també de "l'efecte crida" d'aquestes ajudes cap a la immigració i va donar dades per defensar a especial incidència d'aquest efecte sobre les persones provinents del Marroc. Un 42% dels benefactors del PIRMI són immigrants i d'aquests, va dir, 9.000 són marroquins, mentre hi ha uns 500 de Rumania i Equador. Mena va subratllar especialment el desnivell entre la representativitat del col·lectiu marroquí en el conjunt de la població que viu a Catalunya (un 3%) i l'índex que assoleix entre els perceptors del PIRMI, del 27%.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/generalitat-tres-mesos-que-dona-noves-rendes-minimes-1129820L'ajuda als més necessitats | COMPAREIXENÇA DE DOS CONSELLERS Al PARLAMENT
La Generalitat fa tres mesos que no dóna noves rendes mínimes
El sector tem que no es donin més altes fins a finals d'any per falta de pressupost
Entitats socials asseguren que les sol·licituds fetes des del juny estan congelades
Desenes d'expedients de persones que sol·liciten ser donades d'alta en el programa de la renda mínima d'inserció (RMI) descansen en un calaix desconegut. Fa un, dos, tres mesos que estan paralitzats, alguns fins i tot més, i, tal com estan les coses, no sembla que hagin de sortir aviat de l'oblit. Almenys mentre la Generalitat segueixi revisant els requisits que han de complir els beneficiaris de l'ajuda. Darrere de cada una d'aquestes sol·licituds -és difícil calcular quantes són- hi ha una persona, una família, que no percep cap ingrés i que, en la majoria dels casos, reuneix les condicions per ser perceptora. Hi ha situacions que es remunten fins i tot al mes de març passat, segons asseguren alguns treballadors socials de l'àrea de Barcelona.
Una oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya a Barcelona. JORDI COTRINA«Algunes organitzacions socials han comunicat que almenys des del mes juny, la Generalitat no ha aprovat cap nova sol·licitud de renda mínima», confirma Teresa Crespo, presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), una associació que agrupa un total de 85 organitzacions. Crespo, que també presideix el Consell Assessor per a Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat, té por que la modificació introduïda pel Govern de la Generalitat en l'última llei de pressupostos afecti els expedients de RMI fins a finals d'any. «Si les noves ajudes depenen d'una partida pressupostària que, segons assegura la mateixa Generalitat, ja s'està esgotant, no veig com s'ho faran per continuar donant d'alta nous expedients», observa.
L'HORA DE LES EXPLICACIONS / La qüestió queda sobre la taula, a l'espera de les explicacions que puguin oferir avui al Parlament els consellers responsables de la gestió de la RMI, el titular de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries -que ja ha demanat disculpes públiques per les molèsties ocasionades als receptors durant aquest mes d'agost- i el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena.
De totes maneres, els treballadors del tercer sector tenen la impressió que «aquestes sol·licituds quedaran en els llimbs durant bastant temps», assenyala Pilar Aguilar, de la fundació Institut de Reinserció Social (Ires). La sospita la confirmen assistents socials del Prat de Llobregat i de Sant Boi, que des del maig han tramitat una desena de peticions d'alta per a la renda mínima sense que, fins ara, la Generalitat els hagi donat resposta. «De fet, sembla que la comissió interdepartamental de la RMI, l'organisme que ha de decidir sobre els expedients, no es reuneix des de fa un temps», apunta una treballadora del Baix Llobregat.
PROCÉS MÉS LENT / L'única explicació sobre això que fins ara ha donat el Govern de la Generalitat són les declaracions fetes el 9 d'agost passat pel secretari general de la Conselleria d'Empresa i Ocupació, Enric Colet, que assegurava que «a partir d'ara, la Generalitat serà molt més estricta amb els nous expedients». Colet va admetre que «el procés de concessió d'altes en la renda mínima serà, per tant, més lent». Fonts d'aquest departament no van poder confirmar ahir si les ajudes estan efectivament congelades, com afirmen les diferents entitats socials, o si només s'ha alentit l'aprovació de noves altes.
Però el que més preocupa els que treballen en el sector és que les ajudes quedin definitivament paralitzades fins a finals d'any perquè ja s'hagin esgotat els 130 milions d'euros que la Generalitat havia destinat a aquest concepte. La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, assegurava dimecres en un comunicat haver «tingut coneixement que el Govern de la Generalitat estudia desestimar automàticament per falta de pressupost les sol·licituds registrades a partir de l'1 de juliol».
L'afirmació coincideix amb les sospites llançades a principis d'agost per alguns partits polítics de l'oposició, que van assegurar que la comissió interdepartamental de la RMI havia comunicat, en una nota interna, que ja no hi ha diners a les arques autonòmiques per ampliar la llista de receptors de la RMI. El rumor va ser desmentit immediatament per la Generalitat, que va negar haver donat instruccions perquè no s'acceptessin noves altes.
Un altre dels temors dels treballadors socials és que als expedients pendents «se'ls apliquin els nous criteris, molt més severs que els que hi havia fins ara», assenyala Aguilar. Entre altres condicions, el Govern de la Generalitat va incloure en la llei d'acompanyament dels pressupostos del 2011 l'obligació que els beneficiaris acreditessin un mínim de dos anys de residència a Catalunya i que l'import màxim a percebre no superés el salari mínim interprofessional, fixat en 640 euros mensuals.
http://www.ara.cat/societat/compareixenca-consellers-PIRMI_0_542945886.htmlMig centenar de persones protesten davant del Parlament i demanen la dimissió del conseller Mena
Mig cententar de persones han rebut els consellers responsables de la renda mínima d'inserció a les portes del Parlament, on han exigit que no s'aprovi el decret que prepara el govern per modificar els criteris d'accés a l'ajuda
S. SÀNCHEZ/L. ESPÍN Barcelona | Actualitzada el 26/08/2011 10:37 La diputació permanent del Parlament ha començat quan passaven una mica més de cinc minuts de les deu del matí. A les portes de la cambra catalana, però, des de mitja hora abans, un grup d'unes 50 persones han escridassat tots els polítics que hi han desfilat per davant i que es dirigien a la diputació permanent. Ara mateix compareix el conseller de Benestar Social i Famíllia, Josep Lluis Cleries, per explicar els canvis de criteri que han aplicat durant aquest mes d'agost per pagar la renda d'inserció social (PIRMI).
Diosdado Toledano, de l'Assamblea d'Aturats de Barcelona, ha reclamat que el conseller d'Empresa i Ocupació dimiteixi. Una petició que no ha fet extensiva a Cleries perquè, ha dit, "com a mínim ha demanat perdó". Toledano també ha reclamat que el Govern no tiri endavant el dercert que prepara per modficiar els criteris d'accés a aquesta ajuda. Finalment ha recordat que el fet de tenir unes prestacions dignes és un dret que recull l'Estatut de Catalunya.
Cleries ha començat la intervenció davant de la Diputació repetint l'argument, ja escoltat durant la polèmica que s'ha generat sobre el PIRMI, que els canvis que s'han fet són per lluitar contra el frau.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/sospitosos-segons-mena-1129822L'ajuda als més necessitats
Sospitosos (segons Mena)
La Generalitat investiga 20.000 receptors de la RMI per comprovar si cometen frau
Són les quatre de la tarda i una vintena de persones aguanten estoicament el sol davant del número 156 del carrer de Sepúlveda, a Barcelona. És una oficina de Treball. Estan citades allà per la conselleria d'Empresa i Ocupació. És un dels cinc centres de Catalunya on es determina la sort d'aproximadament 20.000 beneficiaris de la renda mínima d'inserció (RMI) de qui el departament que dirigeix Francesc Xavier Mena sospita que estan cometent frau. Per sortir de dubtes, els entrevista. A aquesta feina s'hi han sumat unes desenes d'administratius contractats per a l'ocasió a l'empresa de treball temporal Randstad, tot i que des de l'Administració catalana es va assegurar que tenia prou personal per portar a terme totes les entrevistes.
La presència de periodistes no és acollida amb gust per alguns dels beneficiaris de la RMI que esperen el seu torn. Se senten en el punt de mira, sospitosos a ulls de la Generalitat i, segons ells, també a ulls de la societat. Per això la seva actitud al veure una càmera de televisió o de fotografia va des del recel fins a l'agressivitat.
«Ens estan criminalitzant»
Afortunadament no tots esquiven les preguntes. Algun fins i tot ve a nosaltres per poder donar la seva opinió: «El que està fent la Generalitat no té nom. Ens estan criminalitzant. Ja és prou dur haver de sobreviure d'aquesta manera com perquè a sobre ens tractin de delinqüents»,afirma Pedro Rabasco. Està bé que controlin, però que no empipin la gent, afegeix. Malgrat el seu malestar per la situació es mostra esperançat a mantenir l'ingrés el mes que ve. En aquesta línia també es mostra Juan Santiago: «Si és per evitar el frau, i no em perjudica a mi, veig bé el control». En general, aquesta és la tònica dominant en els beneficiaris de la RMI. Les vuit persones preguntades per EL PERIÓDICO senten que estan complint un tràmit, però que la cosa no té a veure amb elles. «No tinc motius per preocupar-me», afirma Mónica Mesa.
Qüestió de supervivència
En el que tots els entrevistats es posen d'acord és en la dificultat d'arribar a final de mes. «Impossible. Tinc 300 euros d'ingressos, i el lloguer són 450 euros», lamenta Luisa Marín. En aquesta circumstància la família és l'últim flotador que queda. La mateixa Luisa és un d'aquests exemples: «La meva mare ens dóna diners cada mes, però ja n'està farta ».«Quan s'acaben els diners mengem a casa de la meva mare», comenta Isidro Gómez. Si la situació ja és per si mateix complicada, el començament del curs escolar provoca maldecaps als que són pares, com Thais Rodriguez: «Són moltes despeses: col·legi, roba...».
Mena va assenyalar amb dit acusador els immigrants. I entre els mateixos beneficiaris hi ha qui comparteix la seva tesi. «No és just que gent que viu a fora estigui cobrant. Amb això que es fa per transferència, la treuen des dels seus països», deixa anar Juan Santiago. No obstant, no són els estrangers el col·lectiu més nombrós que s'observa davant de l'oficina. Però ells se senten en el punt de mira. No volen fer declaracions, i quan accedeixen a parlar es neguen a ser retratats. No és el cas d'Abdusallah Megouni: «Sóc marroquí nacionalitzat espanyol. Tinc hipoteca i no he canviat de pis. Ho puc demostrar».
La serenitat es torna por davant la possibilitat de ser exclosos del pagament del setembre: «Automàticament aniria al carrer, em tocaria demanar almoina o alguna cosa pitjor, però s'ha de sobreviure», afirma Pedro Rabasco. «Me n'hauria d'anar a Ciudad Real, amb els meus pares»,argumenta Julia Paz. «Estic tranquil però ells manen», comenta resignat Abdusallah Megouni.
La síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha advertit aquest dimecres que les retallades en la renda mínima d'inserció (RMI) han col·lapsat els serveis socials de la capital catalana. Vilà ha recordat que els beneficiaris són persones "en risc d'exclusió que depenen totalment d'aquest ingrés per cobrir les seves necessitats bàsiques".
