COMUNICAT
La Comissió de Defensa de l’ICAB ha tingut coneixement, a través de diferents mitjans de comunicació, que la Fiscalia de Protecció de Menors de Barcelona ha emès una instrucció interna segons la qual els menors immigrants no acompanyats que arribin a la província de Barcelona seran sotmesos, en el cas d'existir dubtes sobre la seva edat, a unes proves mèdiques per determinar la seva edat amb independència de si disposen d’un passaport o altre documentació acreditativa de la seva identitat o no. Segons les mateixes fons periodístiques, la instrucció recull que es presumirà que el menor és adult si es nega a fer les proves mèdiques. En aquest sentit, a data d’avui, la Fiscalia de Protecció de Barcelona no ha emès cap comunicat rectificant o desmentint aquestes notícies publicades al mitjans de comunicació.
La Comissió de Defensa de l’ICAB considera molt greu la informació rebuda en relació a la instrucció, ja que el contingut que s’ha difós a través dels mitjans vulnera els drets dels menors de forma sistemàtica i, per tant, la Fiscalia actua en contra dels principis que han de prevaler en l’actuació de l’Administració davant d’una persona menor d’edat.
La norma aplicable determina que el menor es posarà a disposició de l’entitat de protecció de menors mentre es determina la seva edat. Per tant, de conformitat amb el marc jurídic vigent, davant qualsevol menor indocumentat i del qual no es pugui establir amb certesa si és menor, existeix una clara presumpció sobre la minoria d' edat
La Unió Europea també regula aquesta presumpció de minoria d’edat, entre d’altres, la Resolució del Parlament Europeu de 5 de febrer de 2009 sobre l’aplicació de la Directiva 2003/9/CE per la qual s’aproven les normes mínimes per a l’acollida dels sol·licitants d’asil i els refugiats.
També al Pla d’Acció sobre menors no acompanyats del Consell d’Europa (2010-2014) existeix aquesta presumpció de minoria d’edat. Igualment, a l’Observació General núm.6 (2005) sobre el Tracte dels menors no acompanyats i separats de la seva família fora del seu país d’origen del Comitè dels Drets del Nen RC/GC/2005/6 d’1 de setembre de 2005.
De tota la normativa aplicable als menors no acompanyats es desprèn de forma clara i inequívoca tres aspectes:
1) Quan s’està davant d’una persona documentada amb un passaport o amb altre document identificatiu que acrediti la seva situació de menor d’edat cal donar plena validesa al document. En el supòsit de presentar-se documentació acreditativa de la identitat no és admissible el dubte sobre l'edat del titular. En tot cas s’hauria d’acreditar que es tracta de una falsedat documental i, només en aquest supòsit, es podran realitzar les proves per a determinar l’edat. Dit breuement: les proves per a determinar l’edat només es poden realitzar davant de persones indocumentades i amb dubtes sobre la seva edat.
2) Quan s’hagin de realitzar les proves mèdiques per a determinar l’edat d’una persona cal establir sempre la presumpció que és menor d’edat. No existeix cap normativa de protecció d’infància que estableixi el principi contrari de presumir que és una persona major d’edat. En tot cas sempre caldrà valorar els marges d’error que donen aquestes proves mèdiques.
3) En l’actualitat la doctrina científica i el Tribunal Suprem afirmen que les proves mèdiques que es realitzen per a determinar l’edat d’una persona es basen en estudis estadístics sobre una població concreta (població americana i de raça blanca). Per tant no existeixen estudis estadístics sobre població subsahariana ni de raça negra. Són reiterats els pronunciaments del Tribunal Suprem que afirmen que aquest estudis no es poden aplicar als menors de qualsevol nacionalitat.
Per tant, considerem que la nova instrucció de la Fiscalia de Protecció de Barcelona, si així es confirma, implicarà una vulneració clara dels drets dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya.
Des de la Comissió de Defensa de l’ICAB considerem del tot necessari que el contingut de la instrucció sigui de coneixement públic en tota la seva extensió i que s’adoptin les mesures necessàries i immediates per tal que aquesta nova instrucció de la Fiscalia de Protecció de Menors de Barcelona sigui revocada per ser manifestament contrària al marc jurídic vigent.
Barcelona a 18 de juliol de 2011
La Comissió de Defensa de l’ICAB considera molt greu la informació rebuda en relació a la instrucció, ja que el contingut que s’ha difós a través dels mitjans vulnera els drets dels menors de forma sistemàtica i, per tant, la Fiscalia actua en contra dels principis que han de prevaler en l’actuació de l’Administració davant d’una persona menor d’edat.
La norma aplicable determina que el menor es posarà a disposició de l’entitat de protecció de menors mentre es determina la seva edat. Per tant, de conformitat amb el marc jurídic vigent, davant qualsevol menor indocumentat i del qual no es pugui establir amb certesa si és menor, existeix una clara presumpció sobre la minoria d' edat
La Unió Europea també regula aquesta presumpció de minoria d’edat, entre d’altres, la Resolució del Parlament Europeu de 5 de febrer de 2009 sobre l’aplicació de la Directiva 2003/9/CE per la qual s’aproven les normes mínimes per a l’acollida dels sol·licitants d’asil i els refugiats.
També al Pla d’Acció sobre menors no acompanyats del Consell d’Europa (2010-2014) existeix aquesta presumpció de minoria d’edat. Igualment, a l’Observació General núm.6 (2005) sobre el Tracte dels menors no acompanyats i separats de la seva família fora del seu país d’origen del Comitè dels Drets del Nen RC/GC/2005/6 d’1 de setembre de 2005.
De tota la normativa aplicable als menors no acompanyats es desprèn de forma clara i inequívoca tres aspectes:
1) Quan s’està davant d’una persona documentada amb un passaport o amb altre document identificatiu que acrediti la seva situació de menor d’edat cal donar plena validesa al document. En el supòsit de presentar-se documentació acreditativa de la identitat no és admissible el dubte sobre l'edat del titular. En tot cas s’hauria d’acreditar que es tracta de una falsedat documental i, només en aquest supòsit, es podran realitzar les proves per a determinar l’edat. Dit breuement: les proves per a determinar l’edat només es poden realitzar davant de persones indocumentades i amb dubtes sobre la seva edat.
2) Quan s’hagin de realitzar les proves mèdiques per a determinar l’edat d’una persona cal establir sempre la presumpció que és menor d’edat. No existeix cap normativa de protecció d’infància que estableixi el principi contrari de presumir que és una persona major d’edat. En tot cas sempre caldrà valorar els marges d’error que donen aquestes proves mèdiques.
3) En l’actualitat la doctrina científica i el Tribunal Suprem afirmen que les proves mèdiques que es realitzen per a determinar l’edat d’una persona es basen en estudis estadístics sobre una població concreta (població americana i de raça blanca). Per tant no existeixen estudis estadístics sobre població subsahariana ni de raça negra. Són reiterats els pronunciaments del Tribunal Suprem que afirmen que aquest estudis no es poden aplicar als menors de qualsevol nacionalitat.
Per tant, considerem que la nova instrucció de la Fiscalia de Protecció de Barcelona, si així es confirma, implicarà una vulneració clara dels drets dels menors immigrants no acompanyats que arriben a Catalunya.
Des de la Comissió de Defensa de l’ICAB considerem del tot necessari que el contingut de la instrucció sigui de coneixement públic en tota la seva extensió i que s’adoptin les mesures necessàries i immediates per tal que aquesta nova instrucció de la Fiscalia de Protecció de Menors de Barcelona sigui revocada per ser manifestament contrària al marc jurídic vigent.
Barcelona a 18 de juliol de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario