Sense un sistema de protecció social consolidat, l’exclusió severa augmentarà en els propers anys. En 2-3 anys la pobresa severa augmentarà si no es té cura del sistema de protecció social. La gent pot assumir la manca de diners però no la manca de f‏

http://www.canalsolidari.org/noticia/sense-un-sistema-de-proteccio-social-consolidat-l-exclusio-severa-augmentara-en-els-propers-anys/28165?utm_medium=email&utm_campaign=boletin&utm_source=semanalCSI

Sense un sistema de protecció social consolidat, l’exclusió severa augmentarà en els propers anys. En 2-3 anys la pobresa severa augmentarà si no es té cura del sistema de protecció social. La gent pot assumir la manca de diners però no la manca de futur. Arrels crida a la solidaritat ciutadana; la proximitat entre família, veïns i amics pot ser l‘únic que sostingui moltes persones en un futur.

Per: Ramon / Arrels Fundació el 19/12/11

La imatge és d'Arrels Fundació

Una de cada 5 persones a Catalunya viu sota el llindar de la pobresa; el 13% són persones que tenen una feina i a més hi ha 742.000 que estan a l’atur. D’aquestes, 173.000 deixaran de cobrar l’atur abans del març del 2012. A tot Catalunya es produeixen 21 desnonaments al dia i 36.800 catalans viuen en un allotjament inadequat o no tenen llar.

Una persona pot arribar a viure al carrer en poc temps si li coincideixen situacions traumàtiques com una separació familiar, la mort d’una persona estimada, quedar-se a l’atur, no tenir recursos suficients per pagar l’habitatge, i no comptar amb suport de la família per fer front a tot això. A Barcelona hi ha 2.000 persones sense llar, a Catalunya hi ha 8.000, i a tot l’Estat l’espanyol la xifra oscil·la entre les 19.000 i les 30.000 persones. Des que Arrels Fundació es va crear l’any 1987, l’entitat ha atès més de 7.500 persones sense llar, en situació d’exclusió severa i cronificada.

En el context de crisi econòmica en què vivim (amb un índex d’atur a Catalunya de més del 19,43% i una taxa de pobresa infantil del 23,7%) les accions per girar aquesta situació han d’estar a l’alçada i fer-se amb agilitat; especialment, s’ha de tenir cura del sistema de protecció social que s’ha anat construint durant anys. En cas contrari, el nombre de persones que en dos o tres anys entraran en una situació d’exclusió consolidada augmentarà a Catalunya. “La gent pot assumir la manca de diners, el que no pot assumir és la manca de futur. Viure en situació d’exclusió consolidada significa viure en l’abandonament i la desesperança”, afirma el director d’Arrels Fundació, Salvador Busquets.

Habitatge assequible, pensions dignes i acompanyament
No totes les persones que ara pateixen els efectes negatius de la crisi arribaran al carrer, però moltes passaran a una situació de pobresa encoberta. S’està veient en els casos de desnonament. Al 2010 es van executar 6.645 desnonaments; moltes altres famílies, no obstant, van marxar de casa seva abans de patir la violència de ser desnonades. El suport de familiars els sostenen però aquesta teranyina és cada vegada més feble i reduïda.

En el context actual, no estem preparats per donar resposta a l’augment de persones en exclusió consolidada que es preveu a Catalunya. Hi ha indicis positius, com els programes públics que volen facilitar l’accés a l’habitatge a persones en procés d’inclusió i el treball en xarxa entre entitats i administració construït al llarg de tants anys. Però hi ha reptes importants com:

>> Impulsar polítiques d’accés a l’habitatge i mesures com la dació en pagament. Promoure recursos d’allotjament on les persones recuperin la seva autonomia.
>> Impulsar polítiques d’ingressos suficients, assegurant pensions i prestacions socials que no estiguin sota el llindar de la pobresa . Segons l’Idescat, sense les transferències socials la taxa de pobresa a Catalunya no seria del 19,9% sinó del 26,9%. L’objectiu no hauria de ser reduir prestacions sinó fer-les més efectives .
>> Mantenir el desplegament de la Llei de Serveis Socials i de la Llei de Dependència, elements imprescindibles per a la prevenció de la pobresa.
>> Reforçar els Serveis Socials d’Atenció Primària per atendre les persones que cada vegada més s’hi adrecen, i evitar que cap persona quedi al carrer.
>> Tenir clar que d’aquesta crisi hi haurà persones que no tornaran a ser productives econòmicament però que poden aportar i participar a la comunitat.
>> Fomentar el treball comunitari i en xarxa entre administracions i entitats; estar al costat de les persones i acompanyar-les en els seus processos d’inclusió.

“En el cas de les persones sense llar, la dimensió de la problemàtica és tan concreta que no es justifica que no se solucioni”, assenyala Salvador Busquets. “Donar resposta a les 30.000 persones sense llar que viuen a Espanya no hauria de ser una qüestió econòmica sinó de proximitat. La prevenció és més rentable i econòmica que la intervenció.”